1 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. 2 1 m. [FL] Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. 2 2 adj. [FL] Cas ergatiu.
